i ja hem fet ...

 i ja teniem fet tot això

Hem començat amb un joc, ”Qui és qui”: teniem les seves fotos i els seus noms; ells tenien la nostra foto i els nostres noms. Hem fet hipòtesis, hem escrit les nostres apostes i hem llegit les seves sobre nosaltres i Quin desastre! Em sembla que no podriem guanyar-nos la vida amb els jocs d’atzar. Però, no passa res si no encertem, ¡¡¡¡¡¡tenim tot el curs per a conèixer-nos!!!!!

Al recurs “Gustos y quizá disgustos” els alumnes poden explicar què els agrada una mica, què molt i què moltíssim. Poden explicar quin és el llibre que més els ha agradat fins ara, quina és la seva película preferida, quin l’actor i l’actriu consideren els millors...o quina és la seva sèrie que més els agrada, quina veuen sempre, quin és el programa que no es perden mai, quin són els personatges que us agradaria conèixer; quina música els agrada escoltar, quan i on...
Per què estem segurs que els seus gustos, les seves aficions i predileccions ens diuen moltes coses.
Però el que és millor és que a l’espai virtual “Gustos y disgustos, coincidencias, encuentros y desencuentros” poden comprovar si hi ha una ànima bessona, aquí o allà...

Podran ensenyar on viuen: els racons del poble o ciutat, les curiositats ... potser intentant ensenyar-ho als altres, nosaltres mateixos el redescobrirem, aprendre’m a veure’l d’una altra manera, amb uns altres ulls... qui sap?

Hem decidit montar una agència de viatges a l’aula virtual: “Vuestro próximo destino/ vuestra próxima escapada...Castellar del Vallés”. Haurem composar un full informatiu, tan atractiu com sigui possible, sobre el destí Castellar del Vallès.

¡¡¡¡He de dir que no em sembla just que es digui que els nois d’avui no llegeixen ni escriuen!!!

Són ells... som nosaltres

 som nosaltres

          
                                                                                                              



són ells


 

y potser al final en trindrem una de tots junts......

Tan lejos, tan cerca. El mapa de la amistad

Perquè sabem que aprendre una llengua no només és saber com és la seva Fonologia, la seva Sintaxis o el seu Lèxic;
perquè sabem de l’importància de la competència comunicativa, del saber i del saber fer;
perquè pensem que escriure bé es saber-nos comunicar, traslladar el que volem a l’altre, als altres...

Volem dir als alumnes –els d’aquí i als d’allà, els de Castellar i els de Celrà - que “escriure/llegir” i “comunicar-se” o “comunicar-se” i “escriure/llegir” van indefectiblement junts, que un fet i l’altre són la cara i la creu d’una mateixa moneda. Per tot això el nostre crèdit variable

Tan lejos, tan cerca. El mapa de la amistad

Som tres: ells, nosaltres i un nou amic, imprescindible, el Moodle, el transmissor que ens permet comunicar-“nos” amb “ells”

Per conèixer-me, conèixer-nos, per conèixer els altres; per opinar, per saber l’opinió dels altres; per mostrar-nos com volem, per mostrar-nos com som; per saber, per preguntar i per ser preguntats, per respondre, per saber les respostes dels altres; per descobrir els seus, els nostres, els meus hàbits quotidians, per ... el que vulguem nosaltres, el que vulguin ells, el que vulguis tu i el que vulgui jo ....

Si volem conèixer gent, si volem dir-los qui som, com som, on vivim, què ens agrada, què ens disgusta, què volem i què rebutgem ....

Si volem comunicar tot això, necessitem el llenguatge –oral o escrit; escrit o oral.