domingo, 4 de noviembre de 2007

Tan lejos, tan cerca. El mapa de la amistad

Perquè sabem que aprendre una llengua no només és saber com és la seva Fonologia, la seva Sintaxis o el seu Lèxic;
perquè sabem de l’importància de la competència comunicativa, del saber i del saber fer;
perquè pensem que escriure bé es saber-nos comunicar, traslladar el que volem a l’altre, als altres...

Volem dir als alumnes –els d’aquí i als d’allà, els de Castellar i els de Celrà - que “escriure/llegir” i “comunicar-se” o “comunicar-se” i “escriure/llegir” van indefectiblement junts, que un fet i l’altre són la cara i la creu d’una mateixa moneda. Per tot això el nostre crèdit variable

Tan lejos, tan cerca. El mapa de la amistad

Som tres: ells, nosaltres i un nou amic, imprescindible, el Moodle, el transmissor que ens permet comunicar-“nos” amb “ells

Per conèixer-me, conèixer-nos, per conèixer els altres; per opinar, per saber l’opinió dels altres; per mostrar-nos com volem, per mostrar-nos com som; per saber, per preguntar i per ser preguntats, per respondre, per saber les respostes dels altres; per descobrir els seus, els nostres, els meus hàbits quotidians, per ... el que vulguem nosaltres, el que vulguin ells, el que vulguis tu i el que vulgui jo ....

Si volem conèixer gent, si volem dir-los qui som, com som, on vivim, què ens agrada, què ens disgusta, què volem i què rebutgem ....

Si volem comunicar tot això, necessitem el llenguatgeoral o escrit; escrit o oral.

No hay comentarios: